dissabte, 24 de gener del 2009

The Story off Stuff (La història de les coses)

Aquí us deixo un vídeo absolutament genial (doblat a l’espanyol d’Argentina) d’Annie Leonard que explica, en 21 minuts, i de forma molt didáctica i crítica, el nostre sistema actual de producció i consum. D’altra banda, tot està documentat en el següent guió (versió anglesa). Creieu què és cert al 100% tot el que es diu? Us animo a que el vegeu i opineu al respecte.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon video. Amb explicacions com aquesta et dones conte de lo que realment està passant al món i de la poca conciència que tenim de moltíssimes coses. Penso que la proposta que dona al final de l'exposició es la millor solució possible, però per a les empreses que viuen de la contaminació i que no tenen cura del medi ambient, el sistema aquest l'ignoraran ràpidament. El problema d'això es que totes les empreses volen aconseguir el màxim benefici i així cap d'elles respectara cap mesura i seguirà explotant a la gent. No obstant, s'ha de lluitar per poder aconseguir-ho individualment, es a dir, si tots reduim les nostres deixalles, reutilitzem una mica i reciclem una mica, a poc a poc es podrà arribar a un sistema més sostenible.

Anònim ha dit...

Sí, és un vídeo interessant ja que explica les coses d'una manera molt senzilla i clara que ens fa veure la realitat i ens anima a acutar, però personalment no sé si aporta res que no sapiguem. Tots sabem que vivim en una societat consumista i contaminant, això està molt clar, i sabem que hem de fer alguna cosa per millorar aquesta situació. Però quina és la solució vertadera a aquest problema? Encara que no sabem clarament el que hem de fer, si sabem que el reciclatge de tothom pot millorar una mica la situació, per tant, ens hauria de motivar a fer-ho. Però d'altra banda penso, si contribueix tan poc a la millora i hi ha gent que no ho fa, de què serveix? Penso que la solució no és a les nostres mans.
Respecte a si la informació és 100% certa no n'estic del tot segura, ja que com he dit no aporta res del que no sapiguem, ja que tots sabem que tot el procés de produir alguna cosa contamina molt, perjudica a moltes persones, ens fa viure infeliços... tot això és cert, sí, però de l'altre no podem assegurar-nos.

Anònim ha dit...

Magnífic. Certament me quedat parat. Ho confesso, m'ha sorpres i m'ha agradat. En lloc de totes les publicitats que ens fiquen (unes 3.000 al dia que ens diuen que som infeliços i que tot està malament)
ens hauríen de passar aquest vídeo un i un altre cop fins que assegurèssim que no s'equivoque en res. És un molt bon vídeo i molt ben documentat (10 anys d'investigació) de l'Annie Leonard que ens explica la relació entre l'economia de materials, el planeta Terra i les persones.
El govern s'ha agenollat davant de les multinacionals, i el món també. Qui no compra recursos o no ni té, no és res i les multinacionals en compren i encara en tornen a comprar per si d'acàs.
Com diu el vídeo les multinacionals americanes (i els Estats Units com a primera potència mundial) tenen la culpa, com a mínim, del començament d'aquest procès a partir dels anys 50. Els conceptes de l'obsolència planificada i la percebuda són quasi bé "malignes" de gent sense escrúpuls, de ments retorçades i tot i això seguim les modes dels ordinadors obsolets o el truc de la moda amb els tacons que han cambiat de color. I tot amb els béns de consum dels quals el 99% no els tindrem d'aquí 6 mesos.
Són idees de les multinacionals a les que només els importa tenir el màxim benefici per això traslladen les fàbrques a països amb característiques que els ajuden a aconseguir això. Molta població ni ho sap i la majoria de la que ho sap pensa que és millor perquè no tenen contaminació, però el fum els i arriba amb el vent. L'exemple que fica de la ràdio es sorprenent.
Com a dades curioses apart de les que ja he esmentat com a exemples m'han sorprés les de que el 50% dels impostos se'n va a l'exèrcit o que 20.000 arbres desaparèixen de l'Amazones cada minut o que 200.000 persones globalment es cambien de població i van als barris pobres de les ciutats en busca de qualsevol treball i per acabar amb les dades soprenets em quedo amb el concepte de les neurotoxines.
Per arrodonir tot aquest tema he d'esmentar al ja expresident George Bush, que tot i que les decisions les prenia en conjunt el seu govern és ell qui dòna la cara i després de l'11-S va dir a la població que havia de consumir per a recuperar l'economia.
En les conclusions podem dir que primerament el reciclatge és insuficient i a vegades díficil però que ni que sigui poc ajude. La reflexió inicial del sistema o cadena lineal ens ajude a entendre la figura final en que el planeta ja no és finit.
I per acabar i com a segona conclusió hem de poder combatre tots junts el poder de les multinacionals, en massa, però no vui saber que passarà si ho fem.
Espero no haver-me passat amb la llargada del comentari i perdò per les faltes.

Sònia ha dit...

Quan consumim? De on venen i a on van els nostres productes? Podem parlar de una economia de materials? Evidentment que si, el consum ajuda a la nostra satisfacció i a la nostra felicitat per promoure i augmentar la desgracia d’altres...els consum és un disseny que ens inclou dins d’una nació consumidora en la qual treballem per gastar, immensos en la rutina de mirar, gastar, i tornar a mirar. Ens trobem a l’interior de un cicle sense sortida. Mirem a través de la publicitat, a través dels ulls de grans empresaris que ens volen vendre els seus millors productes i que el seu únic objectiu és de fer-nos sentir més infeliços amb el que tenim i inculcar-nos la idea de que tot s’arregla anant de compres, per al seu propi benefici, convertint-nos així en màquines derrochadores.
Tallen arbres, explotem recursos, contaminem el medi ambient, alliberem dioxines, ...i per a què? La única resposta que li trobo és estrenar unes sabates de nova temporada per anar trepitjant al nostre pas tots el bens i recursos que ens proporciona l’únic planeta que tenim, i al qual no li donem la importància que realment és mereix.

Anònim ha dit...

M'ha agradat el vídeo. A mesura que el veia m'adonava que estem molt lluny de la conscienciació mediambental. Quan ens donen aquest tipus d'informació ens indignem en un primer moment però qui escolleix utilitzar paper reciclat enlloc del paper blanc que queda molt millor?

Qui decideix utilitzar el sulfat mineral com a desodorant que el podríem utilitzar durant 5 anys enlloc del desodorant de marca que té un perfum que ens encanta i que ens importa poc si contamina la capa d'ozó?

Qui utilitza sabó que no li hagin extret la gliscerina enlloc d'utilitzar una sèrie de cremes hidratants que fan la mateixa funció?

Doncs ben poca gent perquè en realitat ens importa ben poc el nostre planeta perquè no podem veure-hi més enllà del nostre nas. El meu comentari és una crítica a gent com jo que veiem això i li donem l'esquena al tema perquè creiem que algú ho solucionarà per nosaltres. Pel que fa a la conclusió de crear un sistema tancat enlloc del sistema lineal crec que és difícil perquè en aquest moment no veig possible reciclar totes les deixalles per exemple en el cas dels bolquers.

Anònim ha dit...

Aquest video ens intenta concienciar de la gravetat de la situació en que estem arribant. Degut al excessiu consum que fa la societat d’avui en dia, el medi natural està essent contaminat a un ritme frenètic i desmesurat. Tothom sap la teoria: s’ha de reciclar i reutilitzar tot allò que ens sigui possible, però realment això ho compleix ben poca gent. Com ha dit algun company, arriba un punt on penses si serveix d’alguna cosa el que TU estàs fent. No crec que la sol•lució estigui a les nostres mans i els que podrien possar-hi remei són precisament aquells a qui menys els li interessa. Com en tot, en aquest món, qui té el poder és qui conduirà el planeta per allí on voldrà. A les multinacionals els li importa ben poc el mediambient, el seu únic objectiu és obtenir el màxim benefici que els li sigui possible i això ho aconsegueixen fent milions de campanyes publicitàries, modernitzant dia a dia les noves tecnologies, etc. fent que així la gent consumeixi sense pensar en les conseqüències que tot això comporta.

Romina Josa ha dit...

És un video força interessant que ens permet compendre la gravetat en la que ens trobem actualment a causa de la gran quantitat de contaminació que produïm ( desde els gasos tòxics de les fàbriques fins a les deixalles).
I el més greu de tot, és que no podem fer-hi res. Podem fer alguna que altra aportació reclicant, reduïn les deixalles, reutilitzant alguns objectes... però no està a les nostres mans, són els governs qui s'han de posar-hi, han d'impedir les explotacions de les empreses, tant al personal com els danys que provoquen al medi ambient; però realment o faràn? crec que hauriem de fer un cambi en gran part del sistema polític, ja que moltes vegades es preocupen de que les diferent multinacionals ( que moltes vegades són les que els mantenen), puguin obtenir el màxim benefici sobre les circunstàncies que siguin necessàries.
es trist però, no ens hem consienciat del mal que hem fet fins que ens hem vist inmersos dins un greu canvi climàtic que comportarà molts canvis en el món. I què podem fer per impedir-ho?
no gran cosa, tan sols espera que tots aquells "peixos gordos" que estàn per sobre nostre deicideixin fer-hi alguna cosa, ja sigui per un bé comú o per intentar sentir-se millor.
el video ens mostra molts exemples dins els EUA, ja que aquet al ser una forta potència mundial ha set un dels principals causants, però, tots els països hi han tingut força a veure, ja que tots aquells que no han contaminta no han fet res per impedir que altres o fessin, així que tots ens som culpables. Tan sols espero que com a mínim ara, que ens trobem enmig d'aquest problema, finalment s'hi actuï!

Anònim ha dit...

Personalment,m'ha semblat un anunci publicitari com un altre, la petita diferència es que dura 21 minuts i que ens explícita amb clars i contundents exemples tot allò que ja sabem i que mai posarem en pràctica. El documental ens narra l'economia de materials i ens explica com és fa un producte, els mitjans que ha de passar fins arribar a les nostres mans i com afecta aquest quan ja s’ha acabat tot el procediment d’extracció, producció,distribució i consum. Vosaltres que diríeu? La resposta no és difícil, tots en parlem: la contaminació, la emissió de ... i tot el que comporta (pluja àcida, calentament global.), però sempre em pregunto perquè? Perquè ens volen conscienciar a nosaltres del reciclatge si els ciutadans no contaminem més del 10% en productes de consum ,és clar. Doncs, perquè al darrera de tot això hi ha les grans i poderoses multinacionals, que controlen l’economia del planeta terra i als estats tant factibles que tenim no els interessa ni un pèl que aquestes grans empreses es vegin afectades ja que depenem d’elles en molts aspectes. No intentaré convèncer a ningú del que ha de fer pues tots som conscients que no depèn de nosaltres i molt menys la nostra opinió comptarà per alguna cosa. Com no tenim res més a fer, el millor serà que continuem alimentant i enriquint a les multinacionals que proporcionen tot allò que necessitem. És més, hi ha mil i un productes que estan al nostre abast que ho fabriquen les empreses i multinacionals emetent moltes partícules contaminants que nosaltres ni ens assabentem gràcies a la publicitat que se`n fa d’un determinat producte per tal de veure el que aquest ens aportarà com a aliment o altres, però també el sentiment que ens provocarà. Com he dit en un principi per molt que ens adverteixin no som nosaltres els que hem de parar els peus a aquest creixement insostenible.

Anònim ha dit...

Crec que és un vídeo força interessant que l'objectiu que té és concienciar-nos fins a quin punt hem arribat en lo que té a veure amb la contaminació... D'una manera curiosa i original això és el que intenta. És cert, que podem reciclar (el que es pugui xq no tot es reciclable, tot i així no fariem gaire), pot ser fins i tot podriem arribar a algunes de les solucions que dona el vídeo al final si el món sencer s'unis per aconseguir-ho. Però, el problema és que això no passarà mai, per a que les persones es fiquessin d'acord en utilitzar les solucions esmentades s'haurien de fer campanyes i anuncis que incitessin a això i que el mateix govern portés la delantera en tot. Potser així si que és podria aconseguir xq el q està clar és que no xq una persona ho fassi ja arreglat el món, xq sincerament una persona no fa res on están sis milions de persones. No obstant, els governs no faran res d'això, doncs, com s'ha comentat el seu objectiu primordial és aconseguir el màxim benefici (al vídeo està l'exemple dels EEUU primera potència mundial, i està comprovat que és la que més contamina. Si tots els països consumissim com els EEUU necessitariem 4 planetes) i això ho aconsegueixen fent el que estan fent, que a la llarga el que comporta és la destrucció del nostre planeta.

Anònim ha dit...

Sense cap mena de dubte, aquest vídeo mostra amb paraules clares i senzilles la nostra societat, una societat de consum.

En aquesta societat el nostre valor ve determinat per l'índex de consum de cadascú, però el que es més greu encara és que els que controlen el món encara tinguin la necessitat de crear productes amb l'objectiu primordial de que aquest producte tingui una curta vida, tenen de fer propaganda per fer-nos creure que lo que tenim és una merda i per tant hem de comprar més.

Un altre tema que tracta aquest documental és el reciclatge. Aquest reciclatge segons el documental no és suficient perquè no podem reciclar el 100% de lo que produïm.

En la meva opinió la frase mítica del govern; de la gent i per la gent, s'hauria de canviar per ; de nosaltres i per nosaltres.

Nuria ha dit...

Penso que és un vídeo molt interessant, no obstant, tot i tenint raó amb el que diu, crec com la Belen, que és un vídeo publicitari més.
Intenta conscienciar a la societat sobre com podríem fer funcionar millor el món, i alhora fa una crítica sobre els “peixos” més grans del món que així, amb la seva capacitat econòmica el dominen, és a dir, les multinacionals més rellevants.
Però encara que facin un vídeo d’aquest tipus, que trobo que està molt bé, penso que no canviaran gaire el món.
Les coses funcionen així, i fins que no pugi al càrrec una multinacional amb un individu amb una mentalitat decent, on procuri millorar la societat i el món en general, no hi podem fer res… Nosaltres no manem, no som ningú, i ningú ens escoltarà, així que toca resignar-nos i esperar.