dimarts, 24 de març del 2009

Pobres Dones. Dades de discriminació salarial


Desembre 9, 2008 per paellapelmanec

Totes les dades ho mostren. Les dones són pobres, si més no, més que els seus companys homes.

La discriminació salarial abasta tots les sectors d’activitat.

  • A Catalunya una dona que treballa al sector serveis guanya 11,13 euros/hora, i un home 14,68 ( la diferència és 3,55 euros/hora) pel sector industrial els homes cobren 4,43 euros més l’hora que les dones.

Aquesta discriminació no se supera amb l’edat, sinó que ben al contrari seguim discriminades al llarg de tota la vida laboral.

  • Les dones d’entre 25 a 34 anys cobren de mitjana uns 17,072,53 euros bruts anuals front els 20.222,20 euros bruts anuals que cobren en la mateixa franja d’edat els seus companys. Aquesta diferència d’uns tres mil i pocs euros no és res comparada amb la diferència salarial que puja gairebé als 11 mil euros bruts anuals entres els dos sexes en la franja d’edat dels 45 als 54 anys.
  • Tot això sense tenir en compte que les dones estan ocupades majoritariament en les formes de contractació precàries i per aquests tipus de contractes els salaris són més baixos que pels indefinits. Si per un home el salari hora en el contractes indefinit és de 15,40 euros per la dona és d’11,50. I si les dones tenen contracte temporal, una cosa ben habitual, el salari hora es redueix a 9,50 mentre per a ell en la mateixa modalitat és de 10,44 euros.
Els empresaris privats continuen pensant que el salari de les dones és un complement del salari familiar, del salari que aporta un altre membre en el nucli familiar.

Ens obliguen a la dependència econòmica al·legant que “ha estat així al llarg de la història i és una tendència difícil de canviar”. Les polítiques institucionals en favor de la igualtat són -en bona part- paper mullat. Tenim llistes i càrrecs on la paritat comença a funcionar. Però les empreses privades són intocables. Accepten les bonificacions que els ofereixen les administracions per promocionar la dona en l’àmbit laboral però incompleixen sistemàticament l’equiparació salarial o el dret a no ser discriminades per raó de gènere en l’àmbit laboral. Promocionar-nos diuen ! Ja ! Salaris dignes demanem nosaltres, repartint els beneficis empresarials.

El treball en les administracions públiques és el que més igualtat salarial presenta. Però des de l’ascens del neo-liberalisme, escasseja, a no ser que contemplis l’opció de pertànyer als cossos repressius, que per aquests sempre n’hi ha.

El més sorprenent és que essent la discriminació salarial de les dones un fet tan conegut, estudiat i escandalós, ningú el presenti com a causa determinant de la violència de gènere. La mort física de desenes de dones a mans de les seves parelles, una xifra que no aconseguim fer baixar per anys que passen, s’explica, senyores, per la nostra dependència econòmica dins la família i la pobresa dins la societat. Pobres dones.

Les pobres dones no responen adequadament les enquestes ni s’adapten bé a les dades que provenen de la “Tesoreria General de la Seguridad Social”. Les enquestes no fan les preguntes que ens permetrien comptar-nos o comptabilitzar econòmicament les activitats que realitzem. Tanmateix són les dades que tenim i amb elles hem de treballar.

Font de les dades: Institut d’Estadística de Catalunya.

Les dades del post han estat extretes de l’Enquesta d’Estructura Salarial 2006 INE

Més informació: Anàlisi de l’Accent d’Aure Silvestre ” La crisi capitalista agreuja la vulnerabilitat de les dones davant la violència de gènere”

2 comentaris:

Anònim ha dit...

“Ha estat així al llarg de la història i és una tendència difícil de canviar”.
Quants cops hem sentit aquesta frase i quants l'escoltarem, però quan temps deixarem que la diguin?
És aquí on hem d'actuar. És cert que el passat és on ens fixem però quin conductor de carros de l'època romana es pensava que podria conduir avui amb més de 2 cavalls de potència?
Si això ha pogut canviar, tot pot fer-ho.

A part d'això he de dir que en totes les edats per a treballar hi ha diferències entre homes i dones, però estic segur que quan una noia és jove i atractiva no es queixarà tant que si fos lletja o vella, i no vui dir que tothom que és queixa sigui dona vella o lletja, però sí que no busquem la igualtat quan hi ha una desigualtat entre l'experiència i els coneixements amb l'atractiu físic.

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord en l'última part de la pregunta Sergi i sobretot quan respons que és aquí on hem d'actuar. Però crec que abans de voler canviar el món hauriem de fixar-nos en les petites coses. Aquells comportaments i actituds que fan que es mantingui la discriminació de gènere. Estic d'acord amb les teves idees però no amb les teves actituds a classe.

Les paraules se les emporta el vent...